És
dimecres i de bon matí. Mentre escolte música en anglès hem faig
una pregunta que ara mateix ronda per totes les persones que estan
assegudes al meu costat i davant de mi. «Ha
tornat l'estiu?».
En el metro fa fred perquè l'aire condicionat està a la màxima
potència. Però tots sabem que fora és estiu encara que dins del
metro siga tardor.
El
sol i el vent de ponent han transformat la tardor d'octubre en un dia
d'estiu. No es pot suportar. Inclús arribe a pensar que el temps ens
controla, una veu, un ull, una mà, un dit que ens diu el que ens hem
de posar cada dia i el que hem de fer cada dia. El temps ens
controla, torne a dir-me. El metro s'aturada on he de baixar i quan
puge les escales on feia dos dies s'acumulaven moltes fulles i
pensava que la tardor s'havia apoderat del temps, avui no hi havia
cap. Ha tornat l'estiu encara que els arbres tinguen fulles grogues i
marrons, encara que faça vent, però és un vent calent que mou les
branques dels arbres comportant-se com les ones del mar. Tornen i
venen i el vent les mou. Que bonic es veure aquell mar d'arbres des
de la finestra d'un sisè pis pensant que l'estiu ha tornat i que
demà ja no estarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada