La
primer vegada que em van furtar un gelat tan sols li havia donat una
llepada. El sabor de la llima se'm va quedar apegat en els llavis.
Els lladres fóren els xiquets del Bloc 1 de Withmore Street. Tenien
tres anys més que jo, però cap d'ells havia anat a l'escola, es
passaven les vesprades organitzant baralles entre xiquets d'altres
carrers. La majoria eren orfes i no tenia ningú que els poguera
educar d'una manera digna, com la que els meus pares em van donar,
encara que els negres estàvem totalment discriminats i érem
objectes de burles a qualsevol hora del dia.
Quan
va passar una setmana, em vaig armar de valor.
La
meua germana em va acompanyar a la tenda de Josh. Entràrem directes
cap al frigorífic i vaig agafar un gelat de llima per a mi i un de
sabor a fresa per a la meua germana. Li vaig dir que no el tastara
sense haver-lo pagat. Li vaig donar dos dòlars per cadascun dels
gelats i eixirem fora. El carrer, a les cinc de la vesprada, encara
estava buit. Esperàrem en els escalons de l'entrada del nostre bloc
fins que altres xiquets eixiren per jugar com totes les vesprades.
Ja
m'havia empassat mig gelat quan la meua germana em va estirar la
camisa per avisar-me que els lladres tornaven per fer de les seues.
Els vaig mirar caminar lentament cap a nosaltres i dissimuladament em
vaig traure un revòlver. El revòlver de plàstic que vaig
aconseguir en la fira però que semblava totalment real. La meua
germana es va amagar en veure'm a una pistola en les mans.
−Robert...
No ens voldràs matar, veritat?
Els
vaig mirar sense
parpellejar
i els vaig dir:
−Jo,
per un gelar mate.
Així
de rotund vaig ser, i se'n
van anar per
on havien vingut.
