-Ara compres flors? -Sí, ara compre flors.
-I per a qui són? -li vaig preguntar.
-Això no és assumpte teu...
-Vinga Charles, si ens coneixem de tota la vida.
-De tota la vida, és des que ens barallàrem en el bar de Burn? Fa dos anys?
-Bé, jo... No.
-No et pense dir per a qui són les flors perquè després ho sap mig barri...
-Què no sap el barri de tu, Charles?
-Quasi tot...
-Quasi tot? Jo diria que tot!
-Saben que eixes flors són per al gerro que tens en la porta de ta casa.
-Aleshores, per què m'ho preguntes si ho saps millor que jo?
Es va col·locar les ulleres de sol i agafà amb força el ram de flors.
-És estrany veure't passejar a plena llum del dia, eh?
-I quan vols que compre les flors? De nit?
-No, però dic que és estrany, perquè com tu eres un home de la nit...
-Tu saps què faig pel matí? T'ho has preguntat alguna vegada? -es va apropar a mi. El seu alè a alcohol m'empresonava.
-Doncs, escriure, beure i fer l'amor.
-No és diu així, imbècil!
-Ah! No? I com es diu?
-Follar! Veus com no eres amic meu de tota la vida.
