La fàbrica s'encén. Esdevé un roig càlid, com si el mateix dimoni
estiguera forjant el seu propi trident. La fàbrica, en definitiva,
és l'Hades. És cap on caminen, davall una nit fosca, les figures
moribundes dels treballadors, sotmesos a la ferocitat de la força
del capital.
Tot té un cap, un propietari: un senyor amb barret de copa, bigot
perfilat i vestit impol·lut. Però ell no és qui dirigeix, ell
trafica amb la suor dels obrers, amb l'acer, colpejat com campanes de
mort. Ell mai ha agafat el pesat martell i l'ha elevat al cel i la
precipitat contra l'acer. Les seues, però, fan olor a bitllets.
La nit no dóna treva per als treballadors de l'acer. No poden
descansar perquè el foc els flagel·la el cos. I la boca del dimoni,
amb la boca oberta, amenaça en devorar-los.
