La paperera estava enmig del passeig. Ningú la mirava si no era per
abocar en ella tot el rebuig, tot el que ú no necessitava al seu
damunt.
La paperera anava omplint-se a mesura que passava el matí fins que
un home amb barret i ben abrigat es va col·locar davant d'ella, com
si volguera evitar que tiraren més coses en l'interior. Abocà el
cap i ho va fer pensant-se que allò era un autèntic abisme obscur i
mortal. Els seus ulls es posaren com gran plats i per no perdre
l'equilibri es posà les mans a l'esquena.
-Quanta matèria malbaratada hi ha ací dins... Em pregunte quines
persones han creat aquest univers de paperassa.
Sense pensar-ho massa, va introduir la mà i excarvà el suficient
com per moure-ho tot. Hi ha via sobretot diaris que algú havia
llegit i els havia abocat a eixe precipici obscur.
-A qui pertany tot açò?
Deixà de mirar tot aquell univers i alçà el cap no sense tornar a
abocar per última vegada el corpus de paper heterogeni.
Quan va tindre el paisatge davant dels seus ulls, s'adonà que tot
allò ho havia creat el seu món.
-Vosaltres? -es va preguntar-. Ells han creat açò? S'ha d'estar
boig per crear un univers de paper. -va dir obrint els braços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada