Fotografies

  Ella em va dir que la felicitat la marcava el temps, el pas d'allò que roman en moviment.
  Per això vaig escampar totes les fotografies que guardava en una caixa de sabates. En obrir-la la felicitat es va escapar. Sort que en aquelles instantànies estava la banda sonora de l'ésser feliç. De sobte, i inexplicablement, el meu cor comença a bategar com els cop d'un martell. Jo l'havia estimat.

  Entre les fotografies hi estava ella nueta, jo nuet, ella somrient, jo somrient, ella trista, jo trist, nosaltres besant-nos, nosaltres mirant-nos, nosaltres contemplant les estrelles, nosaltres contemplant l'eixida del sol, ella caminant en la llunyania, jo caminant cap a ella, nosaltres escoltant música que ens venia del gramòfon, nosaltres celebrant els nostres aniversaris al mateix temps perquè havíem nascut el 20 de setembre, ella obrint els seus regals, bufant les espelmes, jo fent el mateix, ella amb el nas tacat de nata, jo també per seguir la gràcia, nosaltres menjant un tros de pastís del mateix plat, nosaltres en Viena, en Roma, en Berlin, en Paris, en Venècia, en Barcelona i en la nostra ciutat. En la teua.
  Ens havíem fotografiat a la primavera, a l'estiu, a la tardor, a l'hivern, quan feia més calor, quan feia més fred, quan queien les primeres fulles dels arbres, quan arribaven les primeres pluges d'abril, quan arribaven les primeres nevades del gener. Tan sols ens faltava una fotografia separant-nos per sempre.