Aquell home es sabia tota la
història de Roma. Des dels seus inicis fins quan va acabar de
desmembrar-se. Que si les guerres púniques, que si el Camp de Mart,
Juli Cèsar, August, Marc Antoni, Hispània o els maleïts Gals. Què
pesat! Parlava com si es tractara d'un professor d'universitat, però
no de qualsevol sinó d'alguna prestigiosa. He d'acceptar que
explicava bé. Sí, vinga, molt bé. No m'entrava en el cap com un
simple policia podia saber tantes coses sobre la història de Roma.
Hi va haver un descans. No molt
llarg la veritat. Vaig aprofitar per omplir-me el got, respirar
passivament el fum del tabac i suportar les xafades dels senyors
ebris i casposos que bevien i bevien sense parar. La taula ja
començava a convertir-se en un camp de botelles líquids dels quals
es buidaven en menys de cinc minuts. La segona part de la conversa
amb aquell home va començar amb una referència a Bacus. Em va dir
que el déu bevia més que nosaltres −jo dubtava−, vaja que s'ho
passava bé.
Els llavis se li doblegaven per a
tots els costats, jo començava a ser incapaç d'entendre cap paraula
que emetia la seua veu distorsionada per culpa de l'alcohol.
Em vaig apropar a la seua orella
i li vaig preguntar:
−On
ha aprés tot açò?
Es va quedar pensant uns segons.
El seu cos amenaçava en caure a terra i provocar un gran cràter en
terra, com el meteorit que va extingir els dinosaures.
−Vam
pi..., pillar, a un home en el Campo di, di, di Marte −va fer un
somriure irònic−. Va resultar ser un historiador, no recorde per
què el detinguérem. No li ho digues a ningú, eh! El nostre mètode
de..., de..., tortura és molt dur amb els historiadors: dotze hores
preguntant sobre l'Imperi Romà... El més gran! El més poderós de
tota la història de la humanitat!
El seu nacionalisme italià
brollava en saliva viva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada