Entre edificis de tinta

   En aquell llibreria sembla que estic en una ciutat on els seus llibres son edificis de tinta, construïts pels escriptors, per milers d'escriptors. Son edificis que han tardat anys en construir-se per la delicadesa que mostraren els seus constructors al dissenyar-los. Em perd entre tanta tinta. L'olor a llibre nou...«Per què ningú s'ha atrevit a fer un perfum d'olor a llibre nou, i de llibre vell? Seria el meu perfum preferit i enamoraria a més d'una noia», pense absurdament mentre em quede mirant una noia que deixa un rastre del seu perfum tan deliciós. M'entren ganes d'obrir la boca i que la gent em mire com em menge aquell perfum.

   Seguisc amb la mirada com les seves mans agafaven delicadament un llibre, un llibre que abans havia tingut en les meves mans. Es diu “Te llevaré conmigo”. «On em portaràs?», li pregunte a aquella noia encara que no em puga contestar. Ella llig el petit resum que hi ha al darrere, torna a mirar la portada i es fixa en els dos xiquets, que corren agafats de la mà, per la platja fotografiada en blanc i negre. No l'he deixat d'observar i quan torna el llibre al seu lloc es fixa en mi. Dissimule. Canvie de prestatgeria i ens creuem. Incline el cap a la dreta per olorar el seu perfum que m'estava deixant hipnotitzat. Mentre em quede mirant aquells edificis rectilinis, plens de tinta, no m'he adonat que aquella noia ha desaparegut. Passe per totes les sales on els edificis de tinta no s'acabaven mai. Era com caminar per una gran ciutat amb gratacels infinits. No hi estava.

   Ara mire al no res. M'he quedat pensatiu mirant el no res. De segur que el seu perfum encara flota en l'aire. He pensat en tornar a pujar les escales mecàniques per a quedar-me una estona olorant el llibre que ha agafat. Qui sap si la torne a veure entre aquells edificis de tinta.