El temps passa mentre camine

  Em mire els peus i el temps passa. «Quants passos i quants salts hauré donat en les meves sabates?». Massa difícil de contestar. M'acomode i creue les cames. Em pesen de tan de caminar i de tan de pujar escales i baixar-les. Estic esperant que obriguen. Estic pensant que el fa temps que pense en ella, que ja no vindrà mentre l'espere. Estic pensant que el temps a passat i ja no pensa en mi. Les coses han canviat. Estic pensant que la seva mirada ja no em captivarà com quan ho va fer el primer dia. Estic pensant que les seves mans fines ja no m'agafaran les meves. Estic pensant que els seus llavis ja no xocaran contra els meus creant una explosió d'una Super Nova d'amor. Estic pensant que ja no oloraré el seu perfum. Estic pensant en els seus abraços a la tardor. Estic pensant que no tornaré a tocar la seva pell nueta. Estic pensant que la vaig perdre. Estic pensant en que l'amor m'ha traït. Estic pensant que sóc un fracassat Romeu que ja no veurà més a la seva estimada Julieta. Estic pensant que no pense res.

   Mire per la finestra els arbres es mouen sense parar. El vent sembla atrapar el temps però aquest no pot fer contra la força de la naturalesa. Per última vegada estic pensant que el temps passa i les coses canvien. Per això es va crear el temps, per a canviar.