Cada nit (Com plorar-li a la nit)

  Cada nit quan mire per aquella finestra no sé si mirar al cel que va enfosquint-se, a la línia llunyana de muntanyes o a les cases que no em deixen veure millor el paisatge. Obric una porta de ferro que fa un soroll a rovellat i espanta a Wio que em mira una mica espantat. Encara que crec que espera a que li llance un sardina i se l'engolisca en l'aire. Està malcriat. Feia temps que no veia el meu gat. Dic meu perquè sempre apareixia en la meva terrassa rodejant l'antena i passejava per les parets blanques pintades amb cal. Unes mans arrugades ho van fer.

   Avui no sé quin seria el tema de conversació entre aquell animal, de caminar elegant i sigil·lós, i jo mateix. «Després d'algunes setmanes sense escoltar-lo miolar, hauria vist per fi el mar?», em preguntava mentre li passava la mà per aquells pels tan fins com la seda. Després m'espolsava les mans i els pels queien sobre aquells pis fet rajola taronja que amb els últims rajos del dia semblaven lingots d'or taronja.

   Totes les nits vull eixir d'aquell lloc. Tots els dies vull eixir del meu llit. Totes les nits m'agradaria passar pel teu carrer i esperar a que apartares la cortina del teu menjador i em veieres esperant-te allà baix, al carrer. Encara que totes les nits m'haguera agradat estar amb tu. Però ara, recolzat en el pal on estenc la roba mullada, perd el temps pensant en que demà serà una altra dia. Un altra nit.