L'últim concert de paraules d'amor

   Les portes estan oberta en aquella sala on les paraules reboten i juguen a esquivar-se per a no mesclar-se i canviar de significat. Un escenari i una pantalla blanca esperen a que s'apaguen les llums per començar una pel·lícula on l'amor també hi està present. En la sala hi ha dues persones que parlen entre elles per a que no escolten les paraules privades. Sembla que en aquella sala estarem les butaques buides, dos persones més i el silenci quan la pel·lícula comence.

    Ara, després d'haver engolit quasi mitja botella d'aigua, m'han entrat ganes de pujar a l'escenari i ser jo el protagonista d'aquella funció. De que les butaques buides i aquelles dos persones escolten el meu últim concert de paraules d'amor. Però em tem que no m'atreviré a pujar i demanar que apaguen totes i m'enfoquen en focus potent el meu rostre blanc i trist. Tot i això no em lleve del cap aquella imatge. Jo pujat en un escenari, el front suat, els tremolors de cames i braços de parlar cara al públic. Comence a relatar eixe pensament.

   «Estic nerviós i no sé com començar aquesta funció. L'única cosa que sé és que son les meves últimes paraules d'amor. Són les meves últimes paraules d'amor a ella. S'ha encès el focus de llum que m'enlluerna els ulls i no puc veure quan de públic hi ha. Sé que ella no està. Comence a relatar.

Les roses s'han fet negres perquè els teus ulls ja no em miren amb estima, amb record. Els teus ulls ja no em miraran. Ja no et puc comparar amb el somriure de la lluna perquè ja no me'l mostraràs. No existirà més calor corporal entre nosaltres perquè les nostres pells son com pols oposats. Els teus llavis ja no són irresistibles per a mi, estan tacats de desig incontrolat. No sé si tens amor o si l'amor és per a tu un joc de daus. Crec en l'amor per a ser feliç no per a ser un desgraciat, i jo sol em llevaré les pedres del camí que em vas llançar fa temps. Amb l'esperança no tot està perdut».

    La pel·lícula ha començat. Encara estava imaginat-me que estava dalt de l'escenari relatant aquelles paraules d'amor, les últimes d'un concert que ha arribat a la seva fi. Tanque els ulls i una música suau de violins sona per tota la sala. Música trista en pensar que si estigueres ací t'abraçaria per última vegada. Una llàgrima taca la butaca de color roig, sembla una llàgrima de sang, d'un enamorat ferit.