La
vaig estar observant darrere de la porta, intentant que no em
descobrira. Els meus ulls eren el punt de mira d'una pistola, estaven
a punt de disparar dues bales seguides. En aquell moment vaig captar
l'elegància que no demostrava quan estava al meu costat.
Va
deixar delicadament el seu vestit blanc i transparent damunt d'una
cadira de fusta. Es va apropar al mirall, es passava el dit per les
dues celles. Començà a fer postures i a jugar com li quedaven millor
els cabells, si recollits o llançats al vent. Aquella perfecció per
passar-se els dits entremig dels pèls, com si la seva mà fos una
pinta. Es va tornar a mirar al mirall i començà a llevar-se aquell
pintallavis de color roig intens, com el cor. Eren els millors llavis
que havia vist i encara més quan aquella petita peca que tenia en el
llavi inferior la feia més interessant.
De
la banyera blanca eixia el vapor d'aigua calenta que prèviament
havia omplit. Aquella delicadesa i sensualitat en posar el primer dit
del peu en una aigua calenta la va fer refugiar-se perquè li cremava
un poc la pell. Ja a dins, va recolzar el cap deixant solts els
cabells que li penjaven com una cortina. Es va relaxar va tancar els
ulls i es va capbussar en l'aigua deixant, solament, les ungles
pintades de negre al descobert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada