Des de la finestra

  Aquella habitació estava pintada de blanc. Tenia un aspecte alegre, amb els seus llibres en diverses prestatgeries. Eren murs de coneixement, de saviesa, d'història i d'aventura. L'única finestra que hi havia donava a un jardí on no hi havia arbres, solament una gespa seca de color groc.

  Vaig agafar un llibre sense pensar que em podria trobar dintre d'ell, ni la forma de les seves lletres, ni si les seves pàgines eren d'un tacte rugós i ni sabia quina olor faria. El vaig obrir per la pàgina 221, vaig llegir un fragment en veu alta.

«...s'han acabat els records que no em deixaven dormir. En un llibre la seva última carta encara feia olor. Per aquella finestra tot el passat va volar, se'n va anar. Quina catàstrofe en veure tots els secrets, totes les passions, tot l'amor, tots els records i pensament. Tot se'n van anar volant. Totes aquelles coses es van convertir en ocells que entonaven músiques celestials. Volaven buscant l'horitzó guiats per aquell Sol de matinada. Volaven per no tornar mai...».

  Vaig tancar el llibre amb les dues mans i la poca pols que s'havia acumulat va formar un núvol d'un color grisenc. Després una llum va fer explosió, la finestra es va obrir i la cortina semblava una vela negre pirata anunciant la mort. Tots els llibres eixiren per la finestra, el llit, la catifa, les prestatgeries, els calaixos i tot el que hi havia a dins. Inclús la pintura de les parets va desaparèixer. Tot va quedar mort. Havia passat igual que en aquell llibre. Tots els records volaren per no tornar mai.