Les
hores marquen el temps. O això diuen. El dia allarga una mica més,
encara es veu el sol amargar-se darrere d'un edifici antic, on tot va
fluir en un passat i on tot flueix en el mateix present. Demà també.
La
gent passeja com les corrents del mar, baixen i pugen pels carrers
com les marees, però falta la lluna que encara no ix. Supose que si
no té vergonya brillarà com les llums que il·luminen la plaça on
tot flueix. On la gent s'atura i immortalitza una imatge per a la
posteritat, per al record. On la gent parla a cau d'orella i es diu
secrets d'amor. Secrets d'amor en una vesprada on el vent ha estat el
protagonista. Ha despullat dels arbres les últimes fulles. Els
arbres s'han quedat sense vestit, ara estan en els ossos.
Caminem
on tot flueix. On la vida segueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada