La nit de foc

  Aquell racó de la platja i aquell soroll del mar em va retindre. Vaig seure a vint metres d'on les ones morien observant el que em rodejava. L'horitzó que s'apagava amb la fi del dia, una brisa suau que m'acariciava com ho feia ella. Vaixells que s'apropaven al port, altres s'allunyaven per a fer una llarga travessia. La soledat d'una platja deserta. Les ones trencant el silenci i la nit pintant el cel de negre. 

  Mentre pense en tot açò, espere fins que no quede cap taca blava en el cel. Espere fins que es faça del tot obscur. He portat una bossa, una bossa amb objectes i sentiments. Però abans de traure-ho faig un forat en l'arena fins que les mans i la força em diuen prou. Porte totes les mans plenes d'arena i les ungles em feien mal d'arrapar l'arena més dura. Col·loque tot el que he portat en el centre d'aquell, no massa profund, forat. Havia eixit de casa com un fugitiu d'una presó amagant-me de tothom. Volia que tot desapareguera amb un ritual de foc: cartes, fotografies, llibres i antics sentiments. Les cendres queien, ara, en aigües d'un mar negre.