El
vent fred anava congelant les petjades que deixava al meu darrere.
Havien estat passos apressats per fugir del fred i per trobar un lloc
en refugiar la meva pell, els meus ossos i el meu cos en un lloc
solitari, però que em resguardara d'aquell matí. En arribar a
d'aquell lloc solitari les fulles dels arbres s'acumulaven pel terra
formant formant petites muntanyes de fulles de colors rovellats. Em
van entrar ganes de refugiar-me en elles, resguardar-me del fred i
camuflar-me per a que ningú em trobara.
Era
un paisatge trist, tot estava en silenci en un dia d'hivern on els
ocells havien deixat de volar, també havien deixat de cantar. Era un
dia trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada