Ningú
els havia invitat. De fet, no tenien entrada. Però ells es van
esmunyir en la festa, això sí sense passar desapercebuts. Tothom
els va mirar de dalt baix. Alguns els miraren amb recel altres amb
menyspreu perquè la seua olor no era l'apropiada per a una festa
d'aquella categoria. Tampoc havien vingut amb els seus millors
vestits. La parella de gossos lluïa el blanc i el marró
respectivament.
La
música de fons era tranquil·la i les ones del mar que xocaven
contra el moll feia d'acompanyament. La Dama i el Vagabund es miraren
i es reptaren dolçament. Semblava que les seues delicades potes
anaven a trencar-se però tots els moviments eren elegants i gens
desmanyotats. Deixaren a tots els espectadors bocabadats.
L'harmonia
de la música va acabar amb un aplaudiment i els gossos es separaren,
cadascú per una part del moll, com si no es conegueren, com si
ballar no els reportara la llibertat necessària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada