Aquell
dia havia recorregut tantes llibreries com cafeteries hi havien en la
ciutat. Sempre acabava entrant en la mateixa. Era ja un client
habitual. La noia del mostrador li preguntava quin llibre anava a
començar i ell responia, de vegades, alçant-li els muscles. Va
baixar uns quants escalons fins el subterrani d'aquella llibreria.
Estar rodejat de llibres era com estar rodejat d'ocells que cantaven
dolçament.
Jerònim
no tenia diners per comprar-se tots els llibres que ell volia.
Preferia anar a la seva llibreria preferida i que els llibres
l'engoliren i el convertiren en protagonista de l'obra que tenia en
les seves mans. Jo també era client habitual i aquell dia el vaig
veure que llegia un llibre eròtic. Em vaig quedar mirant-lo un
segons. Les ulleres se li esvararen fins la punta del nas. Vestia
senzillament.
Aquell
era l'art de veure com les lletres engoliren a Jerònim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada