La meua experiència amb els seus llavis
va ser com pujar a una muntanya russa. Eixa sensació quan el cor està a punt d’eixir
pel pit. Va ser una sensació de plaer. Sincerament, tornaria a repetir. La
llibertat de veure-li tant a prop eixes corbes carnoses de color roig ben
mereixen una fotografia, o millor dit, una escultura. Una escultura dels seus
llavis. Com m’agradaria tornar a estar a prop d’aquella delícia.
La meua experiència amb els seus ulls va
ser com veure les estrelles de l’univers més profund. I és que els ulls eren d’una
profunditat que podia veure el que hi havia al meu darrere. Eren uns ulls de
color coral, on podia imaginar-me bussejar entre peixos pintats per les mans d’un
xiquet. Em vaig apropar tant als seus ulls que ens vam tocar la punta del nas,
va ser un toc màgic.
La meua experiència amb els seus cabells
va ser com un passeig damunt d’un núvol. Podia palpar la suavitat de la seua llarga melena en les
meues mans, era com tocar els pètals de totes les flors que ens rodejaven. La
meua primavera ha començat besant-la i acabarà com ha començat, la marca dels
nostres besos en els nostres llavis així ho demostrarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada