Queia
la vesprada mentre mirava per la finestra. Els seus ulls obscurs es
convertiren en petits punts negres, com els d'una pantera. Tenia els
cabells recollits, la seua columna semblava una escala d'ossos El seu
cos es va vestir de nit. Un petit jardí descansava sobre aquella
terra en la qual es solia passejar nueta a mitja nit. Volia sentir la
frescor de les plantes i que tots els seus aromes li serviren de
perfum. La seva pell obscura tocava les fulles i les flors que es
creuaven per un petit camí de pedra. Aquest portava a una font on
seia i escoltava les poques gotes que deixava anar una estàtua per
la seua boca.
Apropà
la mà i les gotes d'aigua relliscaren fins arribar al seu petit pit.
Semblava ser l'amant d'aquell jardí. Semblava que les plantes
l'estimaven, semblava que la delicadesa dels seus passos no volien
despertar el silenci de la nit. Un silenci que sols era entorpit per
la respiració d'aquella noia vestida de nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada