Esperant-te escrivint

  M'he embrutat els dits de la mà amb la tinta del bolígraf de tant d'escriure't versos dedicats a tu. Li queda poca tinta, però aconseguiré li insistiré per que puga escriure les últims paraules del poema. No és una tinta que expresse la tristesa de no estar al teu costat, assegut en un banc d'un parc a les afores de la ciutat. Hi havia ocells volant, cantant, buscant pretendenta i preparant els seus nius que veurien créixer una nova generació d'ocells que alegrarien la ciutat tots els matins.

  Les seves petites potes han caminat mentre escrivia uns versos. Pot ser admiren el que he escric i volien copiar-me, però no sé si em podran superar. Jo tinc els meus versos per enamorar-te, ells tenen els seus cants i els seus colors. En el fons som igual, saps? O no tan en el fons. Si ells pogueren parlar, cantarien els meus versos per enamorar a les seves pretendents. Seria tot un goig escoltar-los.

  Estic al parc esperant-te i no sé si algun dia vindràs. De vegades escric i imagine que vens, caminant, observant el que hi ha al teu voltant. La ciutat és tan gran per a tu, però pot ser el parc se't faça petit i no tardes en trobar-me. De vegades escric i imagine que ja estàs ací, esperant a que et recite els versos que els ocells volen cantar.