El vaig veure baixar del cotxe amb la seua fatxenderia habitual. Tenia els ulls desencaixats. Segurament, hauria estat bevent i fent l'amor tota la nit. Tractant-se d'ell, no hi havia cap dubte. El cas és que s'havia tornat a menjar la nit. Tenia la braguera despassada i de les seues butxaques va traure alguns bitllets mentre somreia. Va agafar la màniga del dipòsit per introduir-la en el forat on cauria aquell líquid groguenc que, si per ell fóra, també se'l beuria. L'olor a gasolina també l'estimulava, també el drogava. La bevia tan sols respirant-la perquè en l'aire hi havia un núvol transparent de petroli.
Quan va pujar al cotxe la seua cara darrere de l'espill era un drama. La panxa, coberta per la seua camisa favorita, li tocava el volant. Ell deia que sense aquell tros de tela decorat amb motius florals no s'hauriia emportat al llit a més d'una dotzena de dones. Mentida, totes les seues aventures venien gràcies al que escrivia. Em preguntava com tenia temps d'escriure si pel dia estava sempre dormint i en amagar-se el sol, entre aquells rasca-cels on vivia, tots els conegueren com el Pare de la nit.
El tub d'escapament del seu cotxe va deixar un olor a gasolina nou. Mentre esperava que els cotxes de la carretera passaren, Charles va baixar la finestra per saludar-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada