I
després de trobar-nos en meitat del silenci del carrer, on les llums
d'alguns bars eren les nebuloses que representaven aquella nit de
rialles i mirades perdudes, em va dir que la millor forma d'acabar-se
la copa era subjectar-la amb la mà dreta, movent-la perquè el gel
es fonera amb l'amargor de l'alcohol i, per descomptat, amb les cames
creuades.
Hi
havia dos sofàs adherits a la paret d'aquell edifici rectilini que
representava la senzillesa d'aquell barri. En seure la vaig veure
recollir-se els cabells cap a un costat. Eren uns cabells negres que
feien conjunt amb un vestit negre, amb un toc brillant, semblava
l'estrella que necessitava l'obscuritat per veure la claredat del seu
davant. Vaig agafar la copa i vaig imitar la seua posició. Em vaig
banyar els llavis amb l'alcohol. La meua mirada no va baixar la
guàrdia en cap moment, ella agafava la copa amb tanta subtilesa que
semblava que la copa estava feta d'un metall preciós.
En
un moment donat, les cames creuades es fregaren l'una amb l'altra,
una fricció lleu que es mesclava amb el nostre parlar, amb el gel
xocant en les parets de la copa i amb l'alè d'alcohol que
respiràvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada