La conversa dels bufats

 La vora del moll era una carrer sense eixida, ja no quedava més fusta on recolzar-se. L'aigua estava un centímetres i un moviment en fals els portava directe a banyar-se de dalt a baix, o pitjor encara, a morir ofegats, i pel que es veia no eren molt conscients del perill que corrien. Fred dormia plàcidament. Les mans li feien de coixí i en les sabates portava els diners que li havien sobrat de l'última botella que s'havia comprat. Els dos millors amics d'ell, Grant i Peter, conversaven de manera distorsionada, amb els llavis torts i rient-se de qualsevol cosa absurda sense sentit.

 -Mi...mira, mira com dorm eixe -digué Peter que portava una boina que li ocultava els cabells negres.

 -Qui? Eix.., eixe traïdor -digué Grant amb les mans davall de les cames. Tenia fred. Peter reia i movia el cap assentint les paraules del seu amic.

 -El poca, pocavergony...nya.. s'ha begut tot el que quedava de la bo..., bo...tella -Peter va donar cops a la fusta que cobria tot aquell moll.

 -I si, si, si, el tirem a, a, a l'aigua -Grant va canviar el seu rostre i es posà seriós mirant al seu amic que també va canviar el seu rostre de content a frustrat.

 -No...

 -Si..., ell té els diners de la botella que, que, que li sobraren.

 S'aproparen sigil·losament al cos de Fred que ja roncava com un os en una caverna. Encara que estaven bufats van comprovar que ningú els vigilava i el llançaren a l'aigua amb una petita espenta. Estigueren uns minuts observant si reaccionava. Fred estava flotant cap per avall i s'estava ofegant. Tot el botí era per ells.