Ningú sabia el
seu secret.
Havien
passat nou anys de la mort de E. Spire. Com cada any la seva família,
quan arribava el dia catorze del mes de febrer, anava al cementiri
per col·locar-li un ram de flors que sa mare comprava sempre el dia
anterior. Però aquell any algú desconegut per a la família es va
avançar.
La
mare d'E. Spire va arrugar el front en veure una rosa roja al costat
de la fotografia de la jove. La va agafar i la va olorar, l'acabaven
de posar. Aleshores, la mare de la jove començà a mirar el
cementiri per comprovar si hi havia algú. Però solament hi havia el
silenci. Es va començar a fer preguntes, però ella no recordava que
la seva filla tinguera cap nuvi. A més, l'única família que tenia
eren les seves dues germanes bessones, son pare i ella, sa mare, va
pensar.
Havien
passat nou anys de l'última vegada que J. George va veure a la que
havia estat la seva infermera en un hospital de guerra, molts anys
enrere, abans de que la jove morira. Ell la visitava per les nits,
votava la tanca del cementiri i es posava a mirar la seva foto durant
hores. Aquell dia 14 de febrer de 1964, J. George va agafar una rosa
del jardí de sa casa i es dirigí a entregar-li una flor, una rosa
anònima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada